Força 3 | La Costa Brava
Club de vela de petit i flexible de Sant Feliu de Guíxols que dissenya activitats per a totes les edats, necessitats i somnis.
escola de vela,escuela de vela,vela,windsurf,padel,paddle,casa,casal d'estiu.casal del mar,sant feliu de guíxols
20321
page-template-default,page,page-id-20321,hazel-core-1.0.7,vcwb,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-4.7,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

LA COSTA BRAVA

 

Tenim el paradís a casa

“Costa brava” és, des de temps immemorial, una locució pròpia de gent de mar. En els medis mariners es deia i es diu “costa brava” de tota costa abrupta i rocosa, de característiques anàlogues a la costa de Mallorca a la gironina.

 

El nom potser no té arrel popular, però és d’origen mariner que, a la costa catalana i en el segle dinovè, és una forma d’arrel popular.

 

El terme Costa Brava, fou publicat inicialment al diari La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908 pel poeta i escriptor Ferran Agulló i feia al·lusió a les cales i els pobles del Mediterrani situats en el litoral que va des de la desembocadura del riu Tordera, a Blanes, fins a Portbou, a la frontera amb França.

 

La popular denominació «Costa Brava» assignada al litoral gironí fou adoptada internacionalment en els anys de màxima esplendor del fenomen turístic i es va oficialitzar l’any 1965.

 

Però l’origen del nom és reculat i controvertit, atès que existeixen diverses versions no coincidents per determinar on hom batejà la Costa Brava.

 

Una versió apunta que la inspiració li arribà a Ferran Agulló a dalt del turó de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, i hom dóna com a fites limítrofes el castellar guixolenc i la població de Tossa. El 29 de setembre 1963, al promontori de l’Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols l’Ajuntament ofrenà un monument al mateix lloc on Ferran Agulló hauria tingut la intuïció de batejar la costa. Així, al mirador de Sant Elm de Sant Feliu s’hi alça un monòlit que diu: «Des d’aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava. La ciutat de Sant Feliu de Guíxols li ofrena avui, 29 de setembre de 1963, aquesta recordança.»

 

El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil·les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes del Baix Empordà.  El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d’una personalitat única.

 

La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral gironí.